Parts i classficaciò dels tipus de lletres

Les lletres, tot i que a nosaltres ens semblin simples caràcters que podem crear a un bligraf o amb l'ordinador como si res, tenen unes parts que les caracteritzen i que a partir d'aquí les classifquem.

Parts
-Esquelet: És la part que forma la lletra en si, la invariable(o practicament invarible como ja veurem desprès).
-Remats: son unes terminacions que té la cama i fa que el llegir cansi menys la vista.
-Cames: Bé, intenetem imaginar el que serien les cames, les terminacions de la lletra.
-Anell: Una forma casi circular o perfectament circular que compón la lletra i que amb aquest s'hi forma l'ull.
-Hombro o arc: Doncs és la corba o corbes que acaben formant l'anell.

Les lletres ben fetes han de tenir una mida justa, i això ho fem amb les "linies imaginaries":

_______________________________________________________
tope o maxim de la cama.(ascendent)
_______________________________________________________
tope o màxim de la lletra en caixa alta (majúscula)
_______________________________________________________
punt base, doncs aqui es on s 'apoyen les lletres.
_______________________________________________________
tope o màxim de la cama.(descendent)
_______________________________________________________

Les majùscules sempre ocupen totes el mateix espai, desde el punt base fins a la línia alta de el tope de caixa alta.

Segons com sigui la part d'una lletra la podem classificar de varies maneres, aqui en tenim dos tipus de classificaciò:

·Françoise Thibaudau: Les va classificar en 6 grups.

-Romana antiga: Ja que és la que els romans picaven sobre la pedra, és la que té uns remats arrodonits i mès aviat gruixuts, traços mès ovalats, i arcs mès gruixuts.

-Romana moderna:( ja acabaré aquest post un altre moment)jajajajajajajajaja

Gutenberg y el tipus

El terme tipografia(ciència que estudia l'escriptura i les lletres) prové de la paraula tipus, que va ser el gran invent de Gutenberg, i realment una gran revolució, no vull ni imaginar com seria ara mateix la meva vida si no existís la impremta i el tipus.
Primer de tot cal remarcar que no va ser Gutenberg qui va inventar la impremta, ell el que va fer va ser inventar el tipus i així fer els llibres i la lectura més accessibles a tothom, la impremta ja s'hi havia inventat molt abans però s'hi feia pel sistema de planxes.
Gutenberg volia que els llibres poguessin ser accessibles a tothom, però eren molt i molt cars tot i la invenció de la impremta, així doncs va intentar buscar un sistema més productiu d'impressió.
Tot va començar amb una petita amb relleu d'una lletra que havia fet i que veia que la podia imprimir com les de la planxa, però per individual era molt millor, ja que si en la planxa tenies ni que fos un petit error s'havia de tornar a repetir, les lletres eren desiguals, i la planxa al ser de fusta es podia trencar fàcilment al fer pressió. A partir d'aquella petita peça, anomenada tipus, tota la seva investigació va ser treure'n el màxim profit per aconseguir una gran productivitat i qualitat en la impressió, i així que els llibres fossin de preu més assequible i tothom i pogués accedir. Les despeses se les pagava totes el seu company.
Primer va investigar amb diversos materials per fer que el tipus fos resistent (fusta, arcilla, metalls..), i es va quedar amb el plom, que era el més fàcil de fer, el de fusta s' havia de tallar i fer-lo a mà i quedarien desiguals; i el que millor quedava; el d'arcilla era massa delicat i no quedava ben imprès( s' hi apreciaven petites superfícies sobre el caràcter on no hi havia arribat la tinta.)
Però el seus maldecaps van tornar-li quan va veure que el plom es feia malbé amb el pas del temps, així va tornar a investigar un material més resistent fent una barreja de metalls amb sulfat... va ser un fracàs...
Llavors el que havia de pensar era com aconseguir una bona producció de tipus, i la va torbar al veure com al seu company se li quedava la marca del peu marcada al fang, així va fer un motlle amb còpies d'un mateix caràcter a partir d'un sol estampant-lo contra el fang.
Però el seu invent encara no era perfecte, per fer una impressió havia de picar fort amb un martell de fusta contra la superfície dels tipus, i això portava alguns problemes, com per exemple fer malbé aquesta superfície; així que li va demanar més diners al seu company i inspirant-se en la premsadora de vi, va establir el seu nou projecte, era més ràpid, més net i més còmode.
I aquí no acaba tot, el seu invent ja era perfecte, si això si, però per aconseguir una màxima productivitat necessitava una empresa i treballadors, es aquí on la va "cagar". El seu amic. lògicament no tenia rous diners per dur a terme el nou projecte, així que Gutenberg va recórrer a un prestamista, que es va mantenir amable i generós amb ell prestant-li tos els diners que li fessin falta, i en el millor moment de gloria del invent de Gutenberg, va fer que li embarguessin el negoci per no haver pagat els préstecs, i se la va quedar per ell.
És injust, doncs tots els esforços que havia tingut que fer al llarg de la seva vida, i al final amb prou feines va arribar a veure una mica de diners. Però el seu somni es va complir, i si no fos per ell, potser ni existiríem, doncs va ser a partir de la impremta que es va sortir de l'edat mitjana, coneguda per la immensa pobresa de la població, i només quan tothom va poder llegir, van pensar, i van veure que no era just, i van canviar el mon.
Va ser a partir de llavors quan la història del èsser humà va entrar en el Renaixement, época de les grans escoles d'Art, les Universitats, Da Vinci, ... va ser la imprenta, i la gran aportació d' idees de Gutenberg qui va tancar l'edat mitjana, i l'adquisiciò dels llibres per a la gent, els va fer savis, i volien saber... aprendre... ser més... per això la impremta penso que ha estat una gran revoluciò en la història, per a mi a estat el millor invent de tots.

El tipus mòbil

Gunthënberg va inventar el tipus mòbil en la impremta. El tipus mòbil era una petita peça de una barreja d'estany i plom amb el relleu d'una lletra o símbol amb el que s'impregnava la superfície amb tinta i s'estampava contra la superfície on s'hi volia escriure. Era el substitut de la planxa, que en comptes de tenir el text sencer només representava un sol caràcter, de manera que s'hi podia fer una gran varietat d'escriptura més gran que amb la planxa.
Lògicament algú tenia que encarregar-se de que els caràcters no sortissin torçats ni descentrats, això era feina dels caixistes.

Historia de l'escriptura; desde finals del segle XV fins a el plumì d'acer, pasant per la impremta

A finals del segle XV un llibre es considerava una obra d' art, ja que no existia la impremta i elaborar ne un de sol era un treball molt complicat.
Això era un problema si a meitat de l'escriptura hi havia un sol error, doncs eren els copistes qui s' encarregaven d'aquesta part, i si n'hi havia algun d'error o dissimulaven amb algun dibuix, o senyalitzaciò divertida perquè no quedés tan malament.
Els primers copistes eren monjos que feien escrits religiosos i espirituals, i, mes tard es va expandir al mon exterior. A l'època de la pesta negra i la guerra dels cent anys s' hi representaven molt la Mort i temes obscurs.
La escriptura gòtica (dels godes) es caracteritzava per ser un traçat fort, recte i geomètric, la consideraven com una escriptura obscura.
Més tard es va fer famosa la escriptura Itàlica, utilitzada per diplomàtics i gent d' alts càrrecs de la època, era la forma d'escriptura dels rics.
Quan va sortir la impremta, els escrivans van anar desapareixent, ja que la màquina podia molt més. Això feia que a part de tenir més producció. al ser menor la feina fossin més assequibles que un producte d'escrivà.
En la impremta al principi es feia amb planxes, que allà era on s'hi feia l'escrit original i desprès s' impregnava de tinta per copiar. Preparar una planxa tampoc era una feina senzilla.
Amb una planxa ben feta s'hi podien fer un centenar de gravats abans que aquesta es desgastés.
La superfìcie on imprimir havia ser forta i flexible par aguantar la pressió amb la planxa, i sobretot la planxa havia d'estar ben neta per la part de la superfície.
En aquella època als nens encara aprenien l' escriptura a mà a les escoles, la ploma més adequada era la de "ganso".
Desprès de 2000 anys d'utilitzar la ploma de ganso apareix el plumì d'acer.

La escriptura

Tenim de dos tipus:
·Els coneceptuals: Son els simbols gràfics que representen un fet o objecte.
·Els lingüistics: Son els simbol gràfics que reprensenten un so.
Tots els gràfics de forma lingüistica provenen dels conceptuals que en el temps van ser simplificats.
El nostre alfabet provè del fenici.