Historia de l'escriptura; desde finals del segle XV fins a el plumì d'acer, pasant per la impremta

A finals del segle XV un llibre es considerava una obra d' art, ja que no existia la impremta i elaborar ne un de sol era un treball molt complicat.
Això era un problema si a meitat de l'escriptura hi havia un sol error, doncs eren els copistes qui s' encarregaven d'aquesta part, i si n'hi havia algun d'error o dissimulaven amb algun dibuix, o senyalitzaciò divertida perquè no quedés tan malament.
Els primers copistes eren monjos que feien escrits religiosos i espirituals, i, mes tard es va expandir al mon exterior. A l'època de la pesta negra i la guerra dels cent anys s' hi representaven molt la Mort i temes obscurs.
La escriptura gòtica (dels godes) es caracteritzava per ser un traçat fort, recte i geomètric, la consideraven com una escriptura obscura.
Més tard es va fer famosa la escriptura Itàlica, utilitzada per diplomàtics i gent d' alts càrrecs de la època, era la forma d'escriptura dels rics.
Quan va sortir la impremta, els escrivans van anar desapareixent, ja que la màquina podia molt més. Això feia que a part de tenir més producció. al ser menor la feina fossin més assequibles que un producte d'escrivà.
En la impremta al principi es feia amb planxes, que allà era on s'hi feia l'escrit original i desprès s' impregnava de tinta per copiar. Preparar una planxa tampoc era una feina senzilla.
Amb una planxa ben feta s'hi podien fer un centenar de gravats abans que aquesta es desgastés.
La superfìcie on imprimir havia ser forta i flexible par aguantar la pressió amb la planxa, i sobretot la planxa havia d'estar ben neta per la part de la superfície.
En aquella època als nens encara aprenien l' escriptura a mà a les escoles, la ploma més adequada era la de "ganso".
Desprès de 2000 anys d'utilitzar la ploma de ganso apareix el plumì d'acer.